L'entrevista

PostHeaderIcon Entrevistem Miquel Desclot

Quan et va començar a agradar la poesia? I a escriure, quan t’hi vas posar?

Em va començar a agradar la poesia cap als 9 anys, quan em vaig aprendre de memòria La ginesta, de Joan Maragall. La vaig treure d’una antologia escolar que hi havia a la llibreria de casa: Selecta de lectures, d’Artur Martorell (als meus pares els agradava la poesia). Ja llavors mateix vaig fer les meves primeres provatures poètiques, però no van tenir continuïtat (encara que sí que vaig continuar aprenent-me poesies de memòria: de Maragall, de Verdaguer, de Sagarra…). Cap als 16 anys m’hi vaig tornar a posar, i de moment encara no ho he deixat.

Quant es tarda a fer un poema? Com t’inspires per a fer-lo?

Hi ha poemes que et surten d’una tirada, en poca estona, i n’hi ha que no et deixen satisfet fins que els has remenat durant dies i dies; de vegades, setmanes i mesos! És un misteri.
La inspiració és una senyora molt capritxosa. Hi ha dies que estàs fi i qualsevol cosa et fa venir ganes d’escriure. N’hi ha d’altres que la inspiració sembla que només et vulgui donar carbassa, i llavors no hi ha manera de trobar un fil per estirar. Un altre misteri.

 

Alguna vegada has fet un poema especial a una persona que ja no hi és?

Sí, la pèrdua d’una persona et pot fer venir ganes d’escriure-li. M’ha passat més d’una vegada.

Quin és el teu poema preferit? I d’altres poetes, quin és el que més t’agrada?

Fa de mal dir. Tots els poemes que he escrit són fills meus, i ja sabeu que els fills s’estimen tots igual. Si em poséssiu la pistola al pit, però, triaria els que he escrit per als meus dos fills de carn i ossos, la Clara i l’Eloi.
D’altres poetes… en triaria molts! En triaria de Jacint Verdaguer, de Joan Maragall, de Josep Carner, de J. V. Foix… però també en triaria de poetes estrangers. A una illa deserta, me n’hi enduria una pila, de poesies!

Quin és el tema que més t’agrada per fer poemes?

La veritat és que no tinc un tema preferit. Si vaig escriure tot un llibre de poesies sobre bestioles és perquè la meva filla Clara era (i és) molt animalera.

De vegades et canses i t’enfades amb el teu ofici?

De vegades em canso, per massa feina, però no m’enfado pas amb l’ofici, que encara és el que més m’agrada. El que de vegades em fa enfadar és comprovar que amb aquest ofici costi tant i tant guanyar-s’hi la vida, ni que sigui mínimament: de fet, ens ha tocat viure una època ben poc poètica.

Quan eres petit què volies ser de gran?

No ho sabia gaire, francament. Cap als 13 anys em vaig engrescar amb la química i llavors volia ser químic. Però tres anys més tard ja m’havia adonat que el que a mi m’agradava de veritat era la química de les paraules.

Tens alguna afició que no sàpiga ningú?

No. No tinc aficions secretes. Les meves aficions són públiques: la música, els ocells, caminar, nedar, jardinejar…

Quin és el primer llibre de poesia que vas llegir?

La Selecta de lectures que deia més amunt, de manera irregular, a batzegades. A partir dels 16 anys vaig començar a llegir regularment. Dos dels primers llibres que vaig llegir llavors, molt engrescat, van ser L’Atlàntida i Canigó, de Verdager, que també eren a la llibreria de casa.

Recordes quan vas escriure el teu primer poema?

No me’n recordo gaire, la veritat, però sé que va ser arran d’aprendre’m de memòria les primeres poesies, a partir dels 9 anys.

Quins són els teus poetes preferits?

Homer, Dante, Petrarca, Shakespeare, Baudelaire, entre els estrangers. Ausiàs March, Verdaguer, Maragall, Carner, Guerau de Liost, Riba, Foix, entre els de casa.

Sempre escrius en català o també ho fas en alguna altra llengua?

Podria escriure en altres llengües, sí. Però jo escric per a la meva gent… i resulta que la meva gent parla en català!

Quin il·lustrador t’agrada més?

He treballat sobretot amb la Fina Rifà, la Lluïsa Jover i la Carme Solé. Però n’hi afegiria d’altres com la Montse Ginesta, en Pep Montserrat o en Joma.

És difícil ser poeta?

Tan difícil, o fàcil, com qualsevol altra feina. Sempre que t’agradi la feina en qüestió, i se’t doni bé, és clar (si un que no té manetes es vol dedicar a fer miniatures, per exemple, s’ho passarà molt malament: ho trobarà dificilíssim).

Actualment estàs escrivint algun llibre de poemes? Serà per a nens o per a adults?

Sí, ara en tinc un parell entre mans. I tots dos són per a adults. Però al calaix en tinc un o dos per a nens… que fan cua per entrar al forn.

Moltes gràcies per contestar les nostres preguntes!!!!!!!
Atentament, la classe de 5è de l’escola Àngels Garriga, de Barcelona.