Què és PissiganyaPissiganya és la primera revista digital de poesia infantil escrita per xiquets i xiquetes. Els seus principals protagonistes, doncs, són els xiquets i nines, nenes i al·lots, nins i al·lotes, nens i xiquetes, alumnes de les diferents escoles de primària d’arreu del País Valencià, les Illes Balears, Catalunya i la Catalunya nord, poetes tots ells en llengua catalana, aquesta preciosa joia mil·lenària que personatges ben nostrats com Ausiàs Marc, Maria-Mercè Marçal, Jacint Verdaguer, Joan Vinyoli, Vicent Andrés Estellés, Caterina Albert, Sor Isabel de Villena o Blai Bonet tan bé van saber conrear.

Pissiganya és, per tant, la revista escolar de més gran abast existent a hores d'ara dins el domini lingüístic català, car la fem, poble a poble, comarca a comarca i ciutat a ciutat entre totes les escoles que hi participem per mitjà de la xarxa. La missió de Pissiganya, doncs, és atiar el foc de la creació poètica des del principi: l'escola primària, amb la voluntat que els infants, en la mesura que s'hi aficionaran de menuts, també continuaran, en fer-se grans, el gust per llegir i escriure poesia.

Però Pissiganya no se centra única i exclusivament en els xiquets, ja que també ofereix eines per a mestres i pares interessats a difondre la poesia entre els infants, amb una àmplia bibliografia de llibres de poesia infantil, així com recursos pedagògics i experiències didàctiques descarregables des del web, amb la possibilitat, també, d’afegir-ne de noves per part dels usuaris registrats.

 

Quin és l'origen del mot Pissiganya?

Es tracta d'un joc infantil que consisteix bàsicament en el següent:

Els xiquets s'asseuen a terra formant un rogle, amb les cames obertes i tocant-se, únicament, per les plantes dels peus. Llavors comencen a cantar i un dels xiquets, al ritme de la música, va tocant tots i cadascun dels peus dels jugadors. El peu que coincideix amb la darrera síl·laba de la cançó, s'ha d'amagar sota el cul. Així, el jugador que amaga els dos peus, queda eliminat del joc. El guanyador, per tant, serà qui es quede amb algun peu sense amagar.


Pis, pissiganya, oli de la ganya,

xica melinguera obri'm eixa porta.

Mare que no puc, que tinc la mà encordada.

Qui te l'encordà?

El rei i la reina que passen per ací,

amb un plat de xulles

i un barral de vi.

Passarem per Castelló,

posarem el peu dins del calaixó.

 

Trobareu més informació en el Diccionari Català-Valencià-Balear introduint el mot "pessiganya" -amb "e"- en la cerca.

I si voleu llegir-ne la música, la trobareu ací.

 

Qui hi ha darrere de Pissiganya.cat?

Aquesta iniciativa està impulsada pel mestre i poeta Andreu Galan i la poeta Martina Escoda.